ANDRÒMINA, f.

1. a) Embull, qüestió intricada – b) El qui conta mentides o afalaga per enganyar – 2. Cosa inútil o que fa nosa – 3. Conjunt d’eines i artefactes, necessaris per fer qualque cosa – 4. pl. Eines o artefactes, en general, dels que serveixen per fer qualque cosa – ETIM.: probablement és certa l’etimologia proposada de Corominas DECast, I, 209-210, que fa venir andròmina del nom mitològic Andròmeda, personatge d’una famosa faula que, contada a la gent, devia semblar tan fantàstica i absurda que el dit nom hauria esdevingut sinònim de ‘faula, mentida, embolic’.

A

ND

ROMINA

ANTROPOLOGIA