És curiós aquest fenomen dels blogs, que han passat una mica de moda, superats pels avantatges dels 140 caràcters, que sembla que fan més gràcia, que fan més riure i que es poden escriure en qualsevol lloc, a tota hora, sobre qualsevol aparell i en un plis plas. Es diria, en canvi, que les entrades dels blogs precisen almenys d’una bona taula d’escriptori o un bon sofà, llargs minuts i una mica de silenci nocturn per poder ser escrits.

Veig de tota manera que l’univers dels blogs segueix viu i de tant en tant m’assabento que n’ha aparegut algun de nou que m’interessa molt, com aquest sobre la història de la pesca, o en descobreixo de nous, com aquest d’un antropòleg saludat, a qui segueixo de lluny i amb respecte, que és també un bon escriptor com es veu per l’elegància amb que fa anar els teclats. També hi ha blogs que anuncien que s’abandonen quan arriben a la respectable xifra de cent entrades però que, afortunadament, s’hi repensen, crec que en part gràcies als seus lectors que així li ho demanen en els comentaris que hom pot deixar sota de cada entrada.

Aquest dos darrers blogs no sé si es coneixen entre ells, però a mi m’agraden molt i els seguiré llegint sempre que ens vagin regalant entrades. Em va cridar l’atenció un fet, una coincidència, en les seves respectives entrades durant les festes de Nadal. I és que tots dos parlaven de la mort. Jo també, vés per on. Es clar que ells parlaven de fets històrics terribles, però. Ara bé, com que tots tres som bons coneixedors de Josep Pla em preguntava si aquesta inclinació a parlar de la mort en les dates de Nadal podria estar en els fons influïda pel gran tractat de fenomenologia del temps que és el volum Les hores, on Pla escriu que aquestes dates: “ens produeixen la sensació inquietant del pas del temps, la noció obsessionant de la irreversibilitat del temps”.

ImatgeI com que aquesta setmana m’he hagut de tornar a llevar aviat per anar a Girona he pogut contemplar aquesta matinada sobre Sant Pau, el poble i el mar. La vida ha tornat a ser la d’abans, sense massa temps per sentir el pas del temps que “ens limita, ens afixia” (Pla) i tornar al temps del dia a dia, el temps quotidià dels blogs de tota la vida.