S’acaba el juliol i amb ell les nits de juliol, nits musicals i plàcides. Nits tendres de juliol, adéu. Hem anat als concerts del festival Poesia i + de la Fundació Palau de Caldetes (Carles Santos, Pau Riba i altres gegants), a veure baixar falles a Taüll per la festa major i al XXIII Cicle de Concerts d’Estiu a l’ermita de Sant Pau que ha clos avui mateix l’Oriol Romaní amb un concert de clarinet sobre el silenci. Estimades nits de juliol… en la foscor del parc de Can Muntanyà gairebé no sentia la veu d’El Petit de Cal Erill. Cantava molt a prop del mar que deia suposar que era allà perquè no el podia veure. Una de les poques frases que vaig arribar a captar de les seves cançons cantades amb un fluixíssim fil de veu, i que em semblà prova suficient de la seva grandesa, deia alguna cosa com ara que “aquelles muntanyes ja hi eren abans que jo hagués nascut”. Precisament la nit d’aquella actuació feia 44 anys justos que jo havia nascut i va ser així com ho vaig celebrar, sota la nit d’estiu esquitxada de records i desitjos. Les petites, suaus, tendres nits de juliol que ja se’n van em deixaran aquest record de les altes muntanyes perfilades per una processó de falles i un vot de commiseració seguint l’exemple del de Cal Erill: que l’esparriot no en faci festa grassa.

ImatgeFalles de Taüll, 19 de juliol de 2013, foto: Eliseu Carbonell

ImatgeActuació d’El Petit de Cal Erill, al festival de Poesia i +, 12 de juliol de 2013, foto: E. C.