ImatgeAcabo de llegir a Critique of Anthropology un article de l’any 2002 sobre l’intent fracassat de construir un museu a Tampa (Florida) els anys noranta a partir d’un derelicte del 1717 descobert els anys vuitanta, el Whydah (a dalt, foto de la maqueta). Els promotors del museu (indústria del cinema) pretenien fer un museu (barreja de museu-espectacle i centre comercial, us sóna?) sobre el món de la pirateria, emmarcat en la renovació del front marítim de Tampa. Però la comunitat negra de Tampa s’hi oposà quan es descobrí que el vaixell enfonsat havia estat, abans de pirata, un vaixell dedicat al comerç d’esclaus. És un article interessant per les reflexions que aporta sobre l’ús de la historia (en aquest cas la història marítima) i els museus, sobre el fet de convertir en mercaderia el passat, a través dels museus. Seguint a autors com Handler (Who owns the past?) i Kopytoff (Cultural biograhy of things) s’analitza l’oposició a aquest macro-projecte museogràfic com un esforç dels afroamericans de Tampa per no ser convertits, com a poble, un cop més, en mercaderia.

L’abstract (i l’article si ho feu des d’una biblioteca que hi estigui subscrita) es pot descarregar aquí:

Whose History? : Museum-making and struggles over ethnicity and representation in the Sunbelt

Kevin A. Yelvington, Neill G. Goslin and Wendy Arriaga

Critique of Anthropology 2002 22: 343

Sobre museus marítims, la revista International Journal of Heritage Studies va publicar un monogràfic l’any 2012 (vol.18, n.4)