“La televisió és el mirall on es reflexa la derrota de tot el nostre sistema cultural”

La sentència, de Feredico Fellini, l’he llegida aquesta setmana a la premsa a propòsit de la condemna i l’exigència de responsabilitats a certs programes, qualificats generosament de teleescombraria, per l’assasinat d’Svetlana. En les escombraries sempre hi ha coses reciclables, en aquests programes de la tele no. Però no faré ara de Monegal. El que passa és que la dita de Fellini m’ha recordat un comentari que em va fer l’Ester sobre la televisió.

L’Ester és una dona de Sant Pol, nascuda el 1921, a qui he estat entrevistant des de finals d’agost, el darrer mes un cop per setmana, amb la intenció de fer-li una història de vida. És una persona que ha passat moltes hores de la seva vida a la platja, mirant l’estat del mar, remendant les xarxes, esperant l’Ester, la barca del seu pare i el seu marit, i també pescant a sardinal, a la teranyina, o bé remant el llagut familiar mentre el seu pare calava les xarxes. “Cia, cia, cia!” cridava un matí el seu pare, “que ve una soca molt grossa”. Es pensava l’home que un tronc arrossegat per la riera s’hauria enredat a la xarxa quan els va sorpendre un peix martell més gran que el propi llagut… L’Ester és una dona valenta, ferma, dels grans horitzons marins, oberts i infinits. La televisió per força havia de fer-li nosa. I això és el que em deia una tarda, una versió popular de la pensada del prodigós cineasta:

“Mira, ara sempre em diuen el mateix: ara tenim benestar, més que abans. Jo pencava com un home, al temperi, en fi, allà on fos. I teniem una cadira per cada un, que els gats espellifaven per sota (riu) i ara tinc de tot. La tele ha sigut la desgràcia de totes les famílies. Alto, és una opinió personal. Perquè… menges, abans a l’hora de menjar parlant, parlant… ara: psssssss. Tot per aquesta caixa. I ara només faltava l’ordinador, l’intendo… escolta, és com un lio de família. Ara tenim més benestar perquè, mira, tinc sofàs, que no n’havia tingut mai cap, però és que s’ha de pagar molt això. S’ha de pagar molt car perquè la naturalesa humana ha perdut molt caliu. Tothom va per ell i… no em ratllis, l’un, l’altre (riu). Bueno mira, es clar, és el que hi ha. Jo em penso que la gent serà diferent. Jo no he estudiat mai res, però les coses… vitals, les tinc clares. La joventut d’ara tinc por que tot ho mirarà… el cervell al revés! Tot el dia fixats en aquella pantalla ditxosa”.