Capbussant-me a l’estany d’en Jean Caron, al Quèbec, l’estiu de 2006
Aquí em teniu capbussant-me a la blogosfera, esperant que aquest espai sigui compartit per alguna persona desenfeinada i curiosa. L’Elisenda Ardèvol m’havia insistit varies vegades de posar en un blog les coses que vaig fent d’antropologia. Però el que m’ha fet decidir del tot ha estat la troballa atzarosa de la paraula andròmina dins del diccionari d’Alcover i Moll, i la seva semblança amb una possible definició de la paraula antropologia.
ANDRÒMINA, f.
1. a) Embull, qüestió intricada – b) El qui conta mentides o afalaga per enganyar – 2. Cosa inútil o que fa nosa – 3. Conjunt d’eines i artefactes, necessaris per fer qualque cosa – 4. pl. Eines o artefactes, en general, dels que serveixen per fer qualque cosa – ETIM.: probablement és certa l’etimologia proposada de Corominas DECast, I, 209-210, que fa venir andròmina del nom mitològic Andròmeda, personatge d’una famosa faula que, contada a la gent, devia semblar tan fantàstica i absurda que el dit nom hauria esdevingut sinònim de ‘faula, mentida, embolic’.
Andròmina 
Octubre 10, 2007 at 2:28 pm
Benvingut, Eliseu! m’encanta el nom del blog, felicitats per l’estrena!
Octubre 10, 2007 at 5:37 pm
Hola, Eliseu! M’uneixo a les felicitacions! Per cert, l’editorial 3i4 atorgava (no sé si encara el té) un Premi Andròmina de novel.la…
Octubre 11, 2007 at 10:22 pm
“Conjunt d’eines…”, “eines o artefactes…”, “per fer QUALQUE COSA”: Hòndia, aquest “qualque cosa” sembla italià. És català antic, o a quin dialecte pertany? D’altra banda, pobreta, tinc una amiga que es diu Andrómeda, és andalusa i no té res de mentidera o fabuladora; però per fer broma li diré Andròmina, jeje…
Endavant blogger!