capbussada2.JPG

Capbussant-me a l’estany d’en Jean Caron, al Quèbec, l’estiu de 2006

Aquí em teniu capbussant-me a la blogosfera, esperant que aquest espai sigui compartit per alguna persona desenfeinada i curiosa. L’Elisenda Ardèvol m’havia insistit varies vegades de posar en un blog les coses que vaig fent d’antropologia. Però el que m’ha fet decidir del tot ha estat la troballa atzarosa de la paraula andròmina dins del diccionari d’Alcover i Moll, i la seva semblança amb una possible definició de la paraula antropologia.

ANDRÒMINA, f.

1. a) Embull, qüestió intricada – b) El qui conta mentides o afalaga per enganyar – 2. Cosa inútil o que fa nosa – 3. Conjunt d’eines i artefactes, necessaris per fer qualque cosa – 4. pl. Eines o artefactes, en general, dels que serveixen per fer qualque cosa – ETIM.: probablement és certa l’etimologia proposada de Corominas DECast, I, 209-210, que fa venir andròmina del nom mitològic Andròmeda, personatge d’una famosa faula que, contada a la gent, devia semblar tan fantàstica i absurda que el dit nom hauria esdevingut sinònim de ‘faula, mentida, embolic’.