CINC PUNTES DE LLUM I CINC MÉS D’OMBRA
Ho sap la nit, per estepes de borra,
entre les branques nevades del far
i l’arbreda que gira dalt la torre
fent cruixir els troncs en l’espai anular:
Com allaus cauen els dies i corre
un disc de llum rere el fons estel·lar
de l’arbreda que gira, lluu i s’esborra.
Entre cim negre i cim, ve l’alta mar
amb la punta nevada que separa
les nits, la punta freda i giratòria
que les ensolca a la llanterna, juntes.
Res no s’encén, ni s’oblida, ni es para.
Gira una estrella amb cinc fars a les puntes
i, amb neu de cinc muntanyes, la memòria.
PEREJAUME, Oli damunt paper
