ANDRÒMINA, f.
1. a) Embull, qüestió intricada – b) El qui conta mentides o afalaga per enganyar – 2. Cosa inútil o que fa nosa – 3. Conjunt d’eines i artefactes, necessaris per fer qualque cosa – 4. pl. Eines o artefactes, en general, dels que serveixen per fer qualque cosa – ETIM.: probablement és certa l’etimologia proposada de Corominas DECast, I, 209-210, que fa venir andròmina del nom mitològic Andròmeda, personatge d’una famosa faula que, contada a la gent, devia semblar tan fantàstica i absurda que el dit nom hauria esdevingut sinònim de ‘faula, mentida, embolic’.
ANDROMINA
Aquest blog està dedicat a la precària recerca en antropologia social i altres obsessions. Si alguna cosa de les que aquí desaré interessen a algú, millor. I si li resulten útils encara molt millor. En qualsevol cas, potser em serveixi almenys a mi per anar ordenant les meves andròmines.
Algunes coses que he publicat:
- Josep Pla: El temps, la gent i el paisatge. Una etnografia de l’Empordà franquejant la literatura
- Debates acerca de la antropología del tiempo
- Fifty Years of The Great Oasis by Ahmed Abou-Zeid
- Tiempo y suicidio: aproximación antropológica a una discusión transdisciplinar
- El temps al Mediterrani català: Pla o l’experiència del que és mudable
- Bibliografia d’Antropologia del temps
- Paisaje, tiempo y la construcción de identidad Mediterránea en las literaturas locales
- La vivència del temps a l’Empordà
- Aquells estiuejants: història dels orígens dels Amics de les Arts
- Tiempo ambiental, tiempo social. Los debates de la antropología del tiempo situados en las sociedades agrícolas del Mediterráneo a través de la obra literaria de Josep Pla
- De passeig per les exposicions d’objectes del pobles primitius
- Els tatuatges: una falsa manifestació d’art primitiu
- L’epistolari de Josep Pla i el problema de l’autobiografia
