Gener 2008


El darrer número de La Revista de la Universitat de Barcelona conté un reportatge titulat Calendaris: la cultura del temps, dintre del qual hi ha l’entrevista que em van fer sobre aquest tema.

Il n’y a jamais, en histoire, de commencement avec un grand “C”.
Il n’y a que des développements, des croisements, des séparations,
des oublis, des retrouvailles.

Així ho deia Jean Bottéro, l’assiriòleg. Van passant les setmanes i nosaltres tots instal·lats al 2008 com si res, sense que ningú ho critiqui ni protesti. “El 2008? -podrien dir aquells que s’enerven per qualsevol nimiesa-, quina barra!” Però res, silenci absolut, conformitat absoluta, muts i a cavil·lar que qui dia passa any empeny. Els qui havíen deixat de fumar embriagats per les llumetes de la revetlla de cap d’any ja hi tornen amb més fruició que mai. Les parelles disjuntives que s’havíen donat un període de reflexió abans d’acabar l’any ja s’han cansat de reflexionar i se les veu juntes un altre cop. Tothom s’ha instal·lat a l’any vuit d’aquest segle com si hi hagués estat sempre i és que ningú vol que els altres el creguin tant beneit com per pensar que l’existència és feta de talls, de començaments, d’efemèrides absurdes com el 31 de desembre. El petit tros d’any que hem consumit demostra que som d’una consistència buida de començaments amb grans “C”, com l’any vuit; la vida grisa s’imposa.

(Fa temps, na Mar Traful em va convidar a participar en un llibre sobre política nocturna i vaig aprofitar per parlar de tot aixó, si ho vols llegir clica aquí)