I en el calendari va arribar el temps dels difunts… quin gran etnòleg fins l’últim gest!
Maig 26, 2009
El temps humà, la qualitat de l’instant present
Posted by andromina under General | Etiquetes: Temps |Leave a Comment
Aquest és el títol del darrer article que he publicat.
Ha aparegut a la revista Eines dins un monogràfic dedicat al temps.
El podeu llegir clicant aquí.
Desembre 7, 2008
Entrevista a l’Ignasi Terradas
Posted by andromina under General | Etiquetes: Mestres |Leave a Comment
No us perdeu aquesta entrevista a l’Ignasi Terradas:
“Els joves no són immadurs, són immadurs els sous que cobren”
Novembre 27, 2008
Josep Pla, el recuerdo y el olvido.
Aquest és el meu darrer article. Ha estat publicat a la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, editada pel CSIC. És un treball que vaig escriure pràcticament l’endemà de defensar la tesi, l’hivern de 2003, però que vaig anar portant amb mi pel món sense saber què fer-ne. De tant en tant el rellegia i canviava alguna cosa. Recordo alguns vespres de gener i febrer a Montréal introduint retocs a l’article per passar l’estona. Finalment vaig decidir a enviar-lo a aquesta revista que ha tingut l’amabilitat de publicar-m’ho. Espero que us agradi.
Juny 13, 2008
El programa Gran Angular de La2 va emetre el dia 7 de juny un repotatge sobre el temps en el qual em van convidar a participar. Si el voleu veure cliqueu aquí.
Març 2, 2008
Mentre tracto de ressodre aquesta crisi de posts per la que passa el meu blog, us deixo amb una versió jazzística de Poulenc per Jacky Terrasson.
Febrer 9, 2008
It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation. Yes we can. It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom. Yes we can. It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness. Yes we can.
It was the call of workers who organized; women who reached for the ballot; a President who chose the moon as our new frontier; and a King who took us to the mountain-top and pointed the way to the Promised Land. Yes we can to justice and equality. (yes we can) Yes we can to opportunity and prosperity. Yes we can to opportunity and prosperity. Yes we can to opportunity and prosperity. Yes we can heal this nation. Yes we can repair this world. Yes we can. Si Se Puede. We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change.
We want change!
We have been told we cannot do this by a chorus of cynics who will only grow louder and more dissonant. We’ve been asked to pause for a reality check. We’ve been warned against offering the people of this nation false hope. But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope.
We want change! I want Change.
The hopes of the little girl who goes to a crumbling school in Dillon are the same as the dreams of the boy who learns on the streets of LA; we will remember that there is something happening in America; that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in America’s story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea – Yes. We. Can.
Gener 26, 2008
El darrer número de La Revista de la Universitat de Barcelona conté un reportatge titulat Calendaris: la cultura del temps, dintre del qual hi ha l’entrevista que em van fer sobre aquest tema.
Gener 21, 2008
Il n’y a jamais, en histoire, de commencement avec un grand “C”.
Il n’y a que des développements, des croisements, des séparations,
des oublis, des retrouvailles.
Així ho deia Jean Bottéro, l’assiriòleg. Van passant les setmanes i nosaltres tots instal·lats al 2008 com si res, sense que ningú ho critiqui ni protesti. “El 2008? -podrien dir aquells que s’enerven per qualsevol nimiesa-, quina barra!” Però res, silenci absolut, conformitat absoluta, muts i a cavil·lar que qui dia passa any empeny. Els qui havíen deixat de fumar embriagats per les llumetes de la revetlla de cap d’any ja hi tornen amb més fruició que mai. Les parelles disjuntives que s’havíen donat un període de reflexió abans d’acabar l’any ja s’han cansat de reflexionar i se les veu juntes un altre cop. Tothom s’ha instal·lat a l’any vuit d’aquest segle com si hi hagués estat sempre i és que ningú vol que els altres el creguin tant beneit com per pensar que l’existència és feta de talls, de començaments, d’efemèrides absurdes com el 31 de desembre. El petit tros d’any que hem consumit demostra que som d’una consistència buida de començaments amb grans “C”, com l’any vuit; la vida grisa s’imposa.
(Fa temps, na Mar Traful em va convidar a participar en un llibre sobre política nocturna i vaig aprofitar per parlar de tot aixó, si ho vols llegir clica aquí)
